Manifest de la Plataforma:

Les adoberies situades a la ribera del riu Mèder just al costat del pont de Queralt (conegut popularment com a pont romànic) constitueixen un conjunt arquitectònic i històric fabril relacionat amb el treball de la pell. Sembla que a l’època dels romans, a aquesta zona, ja se li donava el mateix ús. Ens trobem, per tant, davant d’un indret en què durant centenars d’anys s’hi ha desenvolupat una indústria pellaire que ha
servit de motor econòmic de la ciutat de Vic.
El conjunt de les adoberies es van declarar edificis històrics, i a l’apartat de conservació dels edificis del Pla General del sector Teneries s’exposa que pel fet d’estar declarades com a patrimoni històric s’hauran de conservar. Tot i així, existeix una clàusula que permet la substitució de les adoberies per blocs de pisos en cas que el conjunt arquitectònic sigui declarat legalment en estat ruïnós. Feta la llei, feta la trampa. L’Ajuntament, tot i l’obligació que es va imposar de conservar-les, no només ha permès la degradació dels edificis i el seu entorn, sinó que ja ha aprovat un pla urbanístic que preveu una modificació d’aquesta zona de 26.000 m2, repartits en 361 habitatges i espais comercials, sense que les adoberies hagin estat declarades legalment en estat ruïnós. Per tant, la regidoria d’Urbanisme, que pertany a l’alcalde de Vic, ha fet els ulls grossos davant l’estat actual de les adoberies; així, ha posat l’interès econòmic d’algunes constructores i immobiliàries per sobre de centenars d’anys d’història. No ens estranyaria gens que d’aquí a poques setmanes, o fins i tot dies, l’Ajuntament intenti que les teneries siguin declarades legalment en estat ruïnós per agilitzar la consttrucció de blocs de pisos al seu lloc.
Tenint en compte que a Vic hi ha 3.000 habitatges buits, que hi ha la previsió de construir-hi 10.607 habitatges més i que la població ha disminuït en més de 400 persones, no veiem necessari la substitució de les històriques adoberies per blocs de pisos simètrics i homogenis. En canvi, sí que veiem necessària la rehabilitació d’aquest conjunt arquitectònic, únic a Catalunya, tot transformant-lo en equipaments públics per a la nostra ciutat, com ara un museu de la història de la indústria pellaire de Vic, prenent com a
exemple l’adoberia d’Igualada o altres equipaments públics com ja s’ha fet a Can Costa i Font de Taradell, a l’edifici del Sucre de Vic, Can Ricart al Poblenou, etc.
Malauradament, els resultats de les transformacions urbanístiques són irreversibles i afecten directament la població i el territori; per això, no haurien de decidir-se en despatxos d’immobiliàries a porta tancada, sinó que hi hauria d’haver un procés real de participació ciutadana en què la societat civil, conjuntament amb l’Ajuntament, hauria de decidir fins a on i com vol créixer la ciutat.

Salvem les adoberies!